Pàgina d'inici > Noticies

Any de la Fe i religiositat popular

[Sebastià Taltavull] El fenomen de la religiositat popular presenta un escenari molt variat i és digne de ser tingut en consideració. Inclou totes les edats i capes socials i, si en molts casos és manifestació sincera d’unes arrels religioses en el cor del poble, en alguns altres podria ser símptoma d’una certa crisi d’identitat cristiana. Tot i [...]

[Sebastià Taltavull]

El fenomen de la religiositat popular presenta un escenari molt variat i és digne de ser tingut en consideració. Inclou totes les edats i capes socials i, si en molts casos és manifestació sincera d’unes arrels religioses en el cor del poble, en alguns altres podria ser símptoma d’una certa crisi d’identitat cristiana. Tot i que no es posa gens en dubte una rectitud religiosa d’intenció, això no fa que aquest fenomen també tingui a veure amb l’absència d’una autèntica evangelització.

Tanmateix, com a signe dels temps que és, l’increment de la religiositat popular ens obre els ulls a un fenomen davant del qual ens hi hem de situar amb respecte, dialogar, aprofundir críticament les seves causes i preveure’n les conseqüències que, tant en els seus elements positius com ambigus, hi són. Si, d’una part, com a realitat que viu la gent, estem davant d’un espai de trobada que dóna la possibilitat de connectar amb els valors i sentiments del poble, de l’altra, pot obrir-se un nou escenari d’evangelització, de nova evangelització, sempre que no s’opti per dimensions parcials i no s’oblidi el necessari procés de creixement cristià, viscut en comunió d’Església.

La clau d’interpretació està en la persona de Jesús, en el coneixement progressiu de l’Evangeli i en la vivència de fraternitat eclesial en una comunitat de fe. Jesús atén la persona concreta, l’acull, l’ajuda a créixer, valora les bones actituds i costums que té, la transforma posant-la en relació amb Déu Pare que és tot amor. Seguint l’exigència dels profetes, però, no tolera en nom de Déu un poble que l’honora amb els llavis i que manté lluny d’ell el seu cor; per això, proposa fer la voluntat del Pare alliberant la persona de qualsevol expressió ambigua.

Jesús, tot i que va tractar les persones amb extrema delicadesa i estimació, no va oferir mai una proposta fàcil o rebaixada: sempre va demanar la conversió del cor i va dir: «L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat» (Jn 6,29).

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona

T'interessarà ...