Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Anar a rebre els Reis Mags

L'historiador Amadeu Carbó escriu aquest mes de gener sobre l'origen de la nit més màgica i especial per als infants

Article d’Amadeu Carbó

La nit i la diada de Reis és un dia de nervis. La canalla està a punt de viure el dia més assenyalat de l’any, i ho saben. Tot és córrer per arribar a temps a la cavalcada. Alguns ultimen darrers retocs a les cartes on es diposita il·lusió, esperança i una mica d’enganyifa en aquell agosarat i tradicional «m’he portat molt bé». El moment màgic arriba a tots els racons del país: en vaixell, tractor, tren, avioneta, globus aerostàtic o dalt d’un ruc. Tant es val el com. El cas és que com cada any Melcior, Gaspar i Baltasar són puntuals a la cita. Ja ho van ser primer amb els avis, després amb els nostres pares, amb nosaltres i ara amb els nostres fills.

Les cavalcades omplen els carrers de creativitat, música, color, màgia i ens quedem, tots, petits i grans, embadalits davant de la solemne passada de sa Majestats els reis de l’Orient davant els nostres ulls. La màgia s’ha fet realitat. Han arribat els Reis i els hem vist!!! Emfatitzo aquesta acció de veure’ls, ja que dins la història de les tradicions nadalenques les arribades dels reis i les cavalcades són relativament recents. Fins a mitjans i darreries del segle XIX els reis no es feien presents davant dels ulls de la mainada, llevat que el neguit propi de la diada propiciés aparicions fantasioses.

Les cavalcades neixen com a fenòmens totalment urbans i lligats a la industrialització. La mateixa industrialització que canviarà radicalment les formes de vida, i en conseqüència la festa, també genera transformacions i noves maneres d’entendre-la. Les cavalcades són el fruit d’un canvi, no només de les formes de vida sinó i, sobretot, de com a partir del moment s’entendrà el món. Les cavalcades emergents són un indicador de la necessitat de creure exclusivament en allò que és tangible, de veure per creure. Avenços tècnics i culturals seran decisius en aquest procés de capgirament en les formes de pensament, la fotografia, l’alfabetització creixent, els nous mitjans de transport com el ferrocarril, etc.

Per tant una pràctica festiva tan arrelada i assumida per tothom actualment, era desconeguda per als nostres besavis, ja que senzillament no existia. Però que no existís la cavalcada no vol dir que no es visqués amb molta intensitat la nit de reis i la seva arribada. El costumari és ric en expressions, cantarelles, formules que provenen de quan se n’anava a «buscar els reis», «trobar els reis», «rebre els reis»… i com passava també amb l’home dels nassos, mai es trobaven.

Costums anteriors a les cavalcades i que encara són ben vius a diversos indrets són les atxes de barballó (espígol) que eren enceses per indicar el camí als reis per tal que no es perdessin i que en alguns indrets evolucionarien convertint-se en fanalets. En aquest sentit de guiatge, als pobles de mar era costum de fer fogueres que actuaven de fars per tal de dur els reis a la platja de manera adequada. Com es pot evidenciar el foc jugava i juga encara un paper important.

D’altres costums de la nit de reis, s’inscriuen en l’àmbit domèstic i també són força antics. Per exemple el fet de posar les sabates al balcó. La tradició diu que cal posar la del peu dret, ja que és una demostració que hem fet bondat en canvi posar les del peu esquerre és propi dels que han estat “dolentots” i fins i tot que tenen tractes amb el diable. Encara que el fet de posar el calçat té una funció pràctica d’indicar als reis i als seus ajudants el nombre de persones que viuen en una llar determinada, les seves edats i si són nens o nenes.

Referent a aquests usos i costums domèstics, Lluís Marmí de la Tradillibreria va convidar-me a participar en recerca directa sobre l’ús de les xarxes socials com a eina de recollida de testimonis. L’objecte d’estudi en qüestió era el costum de l’ús de canyes de riera a Cardona per rebre els reis. El ritual és ben senzill i cada família el fa amb les seves particularitats que el fan propi i únic.

Dies abans s’agafen canyes a la riera o a un canyissar proper. Se cerquen, com és natural, les més altes i boniques. Alguns valoren que tinguin fulles, d’altres que tinguin plomalls. Un cop escollides es tallen tantes com menuts i menudes hi ha a la llar. Hi ha qui relaciona l’alçada de la canya amb les edats dels infants. Un cop tallades es pengen del balcó, finestra, o façana depenent de cada casa. El ritual de la Canya per rebre els reis de Cardona també té una cantarella pròpia.

Que els Reis Mags ens portin moltes coses!

T'interessarà ...