Pàgina d'inici > Noticies

“Amb la música i el cant ens heu ajudat a pregar”

Homilia de Mon. Sebastià Taltavull en la Festa de les Santes Santes Juliana i Semproniana  Basílica de Santa Maria de Mataró, 27 juliol de 2013 Amb goig i bellesa simfònica, emoció i tradició viva, estem celebrant la festa de les Santes en el cor de l’Any de la fe. Es un moment privilegiat en el […]

Homilia de Mon. Sebastià Taltavull en la Festa de les Santes Santes Juliana i Semproniana 

Basílica de Santa Maria de Mataró, 27 juliol de 2013

Amb goig i bellesa simfònica, emoció i tradició viva, estem celebrant la festa de les Santes en el cor de l’Any de la fe. Es un moment privilegiat en el qual proclamem que “Per la fe, els màrtirs van entregar la seva vida com a testimoniatge de la veritat de l’evangeli, que els havia transformat i fet capaços d’arribar fins al do més gran de l’amor amb el perdó dels seus perseguidors” (Porta fidei, 13).

El seu valent testimoni arriba fins nosaltres, que també hem de poder dir amb tota convicció que “Per la fe, homes i dones de tota edat, els noms dels quals estan escrits en el llibre de la vida (cf. Ap 7,9; 13,8), han confessat al llarg dels segles la bellesa de seguir el Senyor Jesús allí on se’ls cridava a donar testimoniatge del seu ser cristians: a la família, a la feina, en la vida pública i en l’exercici dels carismes i ministeris que els confiaven. També nosaltres vivim per la fe: per al reconeixement viu del Senyor Jesús, present en les nostres vides i en la història” (Porta fidei, 13).

Fent memòria viva de les Santes, aquí a Mataró, i davant del testimoni indiscutible dels màrtirs, l’Església prega així: heu volgut, Senyor, que la nostra terra fos regada amb la sang dels màrtirs, perquè la llavor evangèlica hi donés fruit abundant. Feu que nosaltres ens mantinguem fidels a la fe que els primers predicadors de l’Evangeli segellaren amb la seva sang.

Permeteu-me que em demani i us demani: ¿quin és el fruit abundant que ha donat i segueix donant avui aquesta llavor evangèlica sembrada amb la sang dels màrtirs al llarg de tota la història, des de les Santes Juliana i Semproniana fins el rector d’aquesta parròquia de Santa Maria, el beat Josep Samsó?

Avui, en la festa de les Santes, màrtirs dels primers segles de l’Església, dues cristianes de la nostra terra i, segons la tradició que ens ha arribat, filles de Mataró, van entregar la seva vida per amor al Senyor proclamant valentment la seva fe cristiana. El seu martiri, lloc i devoció, està unit als dels sants Cugat, Sever i Hilari i, és amb ells, figuren els noms de Juliana i Semproniana, la qual cosa ens mostra també com s’estén el culte que se’ls dóna a moltes de les nostres esglésies. El que avui ens interessa, tanmateix, és la vitalitat d’unes arrels cristianes que mantenen viu l’arbre frondós de la fe d’un poble que non sols no hi ha renunciat, sinó que està cridat a viure-la i manifestar-la d’una manera ben solemne i convincent. I això és responsabilitat nostra!

La devoció popular als sants, els cristians l’hem manifestada al llarg dels segles de moltes maneres i amb diferents intensitats. A nosaltres, ens ha de preocupar com l’herència hem rebut l’estem transmetent com a tradició viva en el moment actual. Per això, avui, enmig d’aquesta celebració tan solemne, plena de bellesa i art musical, a través de la qual estem honorant les Santes i el seu amor per Crist, per qui donen la vida, ens hem de demanar per la nostra fidelitat al Senyor i per l’autenticitat de la nostra fe. 

Fa un parell de mesos, el papa Francesc, en la trobada internacional de les Confraries, germandats i Pietat popular a Roma, ens convidava a mantenir amb fermesa tres actituds: 1) autenticitat evangèlica, 2) sentit d’Església, 3) actitud missionera: capacitat d’anunciar a Crist als qui n o el coneixen o viuen com si no el coneguessin, voluntat d’estendre i comunicar l’Evangeli.

Contemplant la figura de les Santes, com la de tants màrtirs de Crist al llarg de la història, ens fixem en la primera lectura d’avui i que és la pregària del Llibre de Jesús, fill de Sira que s’ha proclamat: és una contemplació creient, plena de fe i d’esperança, que situa el qui és perseguit per la seva fe en un context de plena soledat, asfíxia, falsedats i llengües mentideres, com diu el text bíblic. És el marc que Déu posa davant nostre perquè puguem entendre amb quina situació de penúria es troba, també avui, el qui amb la seva vida, dóna testimoni valent de la seva fe.

Pensem-hi bé, que això també passa avui. Prou vegades l’ambient que es fa entorn d’un cristià, d’un qui creu en Jesús i ho demostra amb la seva vida, amb les seves paraules i el seu exemple, és un ambient hostil que rebutja, decanta, calumnia, difama, persegueix aquell qui fa el bé, que estima la justícia, que és misericordiós, que viu amb transparència i fidelitat, que estima i celebra la seva fe, que participa en la vida de la comunitat cristiana i es desfà en bé dels altres… Ser una bona persona avui no entra en el rànquing de les cotitzacions més altes. Avui triomfa l’orgullós, el corrupte, el calumniador, el fals, el mentider… Però, el creient, el qui sap que Déu l’estima, reacciona favorablement i és capaç de fer aquesta pregària: (ho hem escoltat a la primera lectura): “La meva vida es trobava ran de la mort. Vaig girar-me al voltant meu, i ningú no m’ajudava, mirava si algú em sostindria, però no trobava ningú. Llavors, Senyor, vaig recordar-me de la vostra pietat i de l’amor que heu guardat des de sempre, vós que allibereu els qui esperen en vós i els salveu dels qui volen fer-los mal” (1ª lectura).

Així es troba el màrtir davant del martiri. Es troba davant l’ocasió de donar testimoni de la seva fe i en plena soledat i indefensió. Però té el do de la fortalesa, el do de l’Esperit que capacita per fer front a qualsevol adversitat, el do que ve imperat per l’amor i que condueix a la misericòrdia i al perdó. També avui, molts cristians i cristianes d’arreu del món i d’entre nosaltres viuen aquesta mateixa soledat i angúnia, degut a l’ambient hostil que els rodeja i a la indiferència amb que altres cristians viuen la seva fe i la seva pertinència a la comunitat dels deixebles de Jesús, que és l’Església.

¿Què és un màrtir cristià? ¿Qui és màrtir?

La paraula “màrtir” significa “testimoni”. El màrtir és un testimoni, el qui amb la seva vida mostra el mateix Jesús i l’Evangeli. El martiri és un signe eloqüent de la veritat del cristianisme; és podem dir molt bé, el seu control de qualitat.

Els màrtirs acrediten amb la seva vida la realitat i veritat del que creuen i esperen. El martiri és un acte suprem d’amor, ja que l’amor es prova en la capacitat de patir per la persona estimada, ja que l’amor vertader es verifica amb l’amor real portat a l’extrem. El creient mostra la seva autenticitat en la mesura en que està disposat a carregar amb la persecució i la creu, ja que la fe és l’acceptació de Déu sobre tot en la fidelitat en els moments més espessos de la vida. El cristià espera la vida eterna; per això, el màrtir aposta radicalment la seva existència per allò que espera aconseguir de forma definitiva, recolzant-se totalment en la promesa d’una vida en Déu que mai no s’acaba. El màrtir certifica amb la seva sang la veritat i el valor de la paraula de Déu que assenyala el nord de la seva vida, sense caure en la indiferència, en els propis interessos, en l’egoisme o el cinisme.

El martiri purifica i porta a la suprema maduresa els deixebles de Crist. La lectura del llibre de l’Apocalipsi, ens ho ha dit molt clar: “mai més nos passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol i a la calor, perquè l’Anyell els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida” (2ª lectura). Cal tenir clar aquest horitzó lluminós i el terme vers on caminem. “Siguem llums d’esperança, tinguem una visió positiva de la realitat”

Així podem entendre bé el sentit de les benaurances, de les qui el papa Francesc ha dit aquests dies que, junt amb la paràbola del judici final (Mt 25) hi tenim el resum de tot l’Evangeli, la felicitat que Déu promet i la forma quotidiana de viure en cristià, a l’estil del bon Samarità. “No podem liquar la fe en Jesucrist! Llegiu les benaurances, que us cauran bé. Si voleu saber quina cosa pràctica heu de fer: llegiu Mateu 25, que és el protocol amb el qual serem jutjats. No necessitem altra cosa, us ho demano de cor!” Que la bellesa d’aquesta celebració de les Santes es torni bellesa de vida cristiana.

Paraules finals abans de la benedicció

Vull acabar la celebració amb unes paraules que el papa Francesc ha dit aquests dies al Brasil, a Aparecida, davant l’esclat de devoció popular en aquest santuari marià:

“Déu camina al nostre costat, no ens abandona en cap moment. No perdem mai l’esperança, no l’apaguem mai en el nostre cor. Siguem llums d’esperança. Tinguem una visió positiva de la realitat. Donem alè a la generositat que caracteritza els joves, ajudem-los a ser protagonistes  de la construcció d’un món millor: són un motor potent per a l’Església i la societat. Ells no necessiten només coses. Necessiten sobretot que se’ls proposin aquests valors immaterials que són el cor espiritual d’un poble, la memòria d’un poble. Valors com: l’espiritualitat, la generositat, la solidaritat, la perseverança, la fraternitat, l’alegria. Són valors que troben les seves arrels més profundes en la fe cristiana”. 

Això és el que acabem de celebrar amb tant goig i emoció. Crec que aquí hi ha un bon projecte que pot transportar la bellesa d’aquesta celebració de les Santes (que es fa una vegada a l’any) a la vida de cada dia, que és la millor forma de fer viva una tradició que estimem i que, amb la intercessió i protecció de les Santes, la volem veure traduïda en testimoni de vida cristiana.

T'interessarà ...

El més llegit