Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

Al servei de la vida

Les Serventes de la Passió acullen famílies monoparentals, formades per una mare amb un nen de fins a 3 anys, perquè aconsegueixin l'autonomia personal necessària per refer la seva vida

El somriure és el motor de la vida. I sinó que ho preguntin a les set mares que conviuen amb les Serventes de la Passió al barri del Guinardó: “Quan jo vaig arribar a aquesta llar no tenia un somriure i ara el tinc”, admet l’Andrea (nom fictici) rient. No és l’única, l’Irene (nom fictici) també està molt agraïda a les Germanes, que han canviat la seva vida: “M’han obert els ulls al món real, m’han ajudat a oblidar la meva vida passada i a recuperar-me. Abans tenia por d’afrontar la vida o de pensar què passaria amb la meva filla en el futur, però ara sé que el meu futur és brillant i puc somriure”.

Les Serventes de la Passió són una congregació religiosa que vetlla, principalment, pel dret a la vida. Aquest és el carisma que els va transmetre la seva fundadora, Teresa Gallifa, actualment en procés de beatificació: oferir a mares i fills unes condicions de vida dignes en un entorn de convivència que possibiliti el seu desenvolupament personal. I ho fan, a Barcelona, ​​a través de la “Llar Santa Isabel i Residència Mare Teresa“, una llar amb capacitat per a 17 famílies monoparentals. La tasca de les quatre religioses que formen part del Programa Maternoinfantil a Barcelona, ​​és escoltar a les mares, parlar amb elles, acompanyar-les i assessorar-les en el seu procés: “¿Que si em coneixen? Tant com a la seva mare. La nostra convivència 24 hores ens porta a un tracte de família. Saben que aquí mai estaran totalment soles. Ens tindran sempre a nosaltres”, explica la Germana Dolors García, Responsable del Programa Maternoinfantil.

Ajuda extra

Les quatre germanes serventes no treballen soles: una educadora social i una treballadora social actuen de pont entre la gestió de recursos i les mares. Aquestes professionals treballen, de manera coordinada, amb serveis socials i amb altres institucions o recursos que participen en el procés de les famílies: reben i acullen a la família, revisen informes, personalitzen un pla de treball per a cada família i consensuen accions, participació i procés. “La dinàmica és molt familiar, facilitant la creació de vincles”, etziba la Lourdes Bes, treballadora social. Per accedir a aquest recurs, cal que les noies, sense recursos, siguin majors d’edat i que estiguin embarassades o que tinguin un nen/a entre 0 i 3 anys. A la “Llar Santa Isabel i Residència Mare Teresa”, les famílies estan aproximadament entre any, any i mig, i són acompanyades en el seu procés i orientades per a una sortida del Programa Maternoinfantil de la forma més positiva, digna, i autònoma possible.

Aquesta és la tasca més social i visible de les Serventes de la Passió encara que també donen un servei a les famílies del barri ja que dirigeixen una llar d’infants privada: “Últimament han baixat les inscripcions per la disminució de la natalitat i per l’oferta de plaça pública a la zona”. Gràcies als donatius de famílies del barri que coneixen el Programa, del Banc d’Aliments i de la solidaritat d’empreses i institucions, les Serventes de la Passió poden posar en pràctica el seu carisma amb famílies monoparentals sense recursos.

¿Què és la família?

Amb el Sínode de la Família, el papa Francesc va animar l’Església a obrir les portes a nous models de família. Però les Serventes ja venien fent-ho des dels seus inicis: “Si la societat canvia, ens hem d’adaptar i respectar els diferents tipus de famílies que sorgeixin. Nosaltres no rebutgem a ningú: abans que la situació familiar està la persona”, resumeix la Gna. Dolors.

La família, al cap i a la fi, és un concepte diferent per a cada persona: “Per a mi, la família no és la que et ve donada per la sang: és la gent que està unida amb afecte i amor i s’ajuda mútuament”, la defineix l’Andrea, de Kenya, que gràcies a les religioses, ha aconseguit arrencar tota la por que tenia que la seva parella li prengués el seu fill. La Irene, de Filipines, opina el mateix: “Família són aquells que es donen suport els uns als altres”. Per a totes dues, Déu forma part de la seva família.

Misericòrdia abans, ara i sempre

El Senyor està molt present en el dia a dia de la llar. Les Germanes, els horaris d’oració de les quals són sagrats llevat d’alguna urgència, sempre intenten transmetre la fe a les residents. “Com a institució, i tot i respectar totes les ideologies, oferim el baptisme a tots els nens. El sopar és el moment central del dia on ens reunim les Germanes i les mares. Aprofitant que estem juntes, es beneeix la taula llegint un versicle de la Bíblia, fent partícip a les mares de l’Amor a Déu. No ho imposem però ho oferim”, indica la Gna. Dolors.

En les tasques diàries de les Germanes, també la misericòrdia és intrínseca al seu carisma: “L’Any de la Misericòrdia no només el vivim aquest any sinó que, des dels nostres orígens, ja s’intentava que les noies que vivien aquí es trobessin com a casa: que fossin acollides, consolades, i que no els faltés de res”, explica la religiosa, que demana als fidels oracions per les vocacions de la congregació.

Però si alguna cosa vol remarcar la Gna. Dolors, després de 23 anys d’experiència en el Programa Maternoinfantil, és que hem de donar gràcies a Déu pel que tenim: “No totes les noies vénen de la pobresa, algunes vegades falla la parella i es queden sense res”. Precisament, valorar la seva situació actual és el que fan les residents. “El meu fill és un regal. Abans no sabia què era amor veritable però amb el meu fill ho he descobert. És la meva vida, la meva felicitat”, se sincera l’Andrea mentre mira amb tendresa al seu petit. La Irene, per la seva banda, no pot evitar emocionar-se: “La vida és meravellosa, és significativa. A vegades dolorosa, però en aquests moments has de pensar que sempre tens a Déu de la teva part”.

T'interessarà ...

El més llegit