Pàgina d'inici > Noticies

ACTUALITAT DEL DIA. Al-Qaida segresta un jesuïta italià a Síria

Al-Qaida segresta un jesuïta italià a Síria Un sacerdot jesuïta italià, Paolo Dall’Oglio, ha estat segrestat per insurgents vinculats a Al-Qaida en una zona sota control dels rebels a Síria. Membres de l’anomenat Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant van segrestar al sacerdot quan caminava per Raqa, una localitat del est de Síria que […]

Al-Qaida segresta un jesuïta italià a Síria

Un sacerdot jesuïta italià, Paolo Dall’Oglio, ha estat segrestat per insurgents vinculats a Al-Qaida en una zona sota control dels rebels a Síria. Membres de l’anomenat Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant van segrestar al sacerdot quan caminava per Raqa, una localitat del est de Síria que va caure a mans de les milícies islamistes el març passat. Les autoritats sirianes havien expulsat Dall’Oglio del país l’any passat per haver ajudat a les víctimes de la brutal repressió del règim de Bashar el Asad. El sacerdot, que és un defensor de la reconciliació entre els diversos grups ètnics i religiosos, especialment entre els kurds i els àrabs, havia acusat Assad d’haver provocat la violència sectària i havia anomenat “matons” a les forces del règim. El Vaticà ha afirmat per ara no “tenir cap informació” oficial sobre el segrest. Mentrestant, la violència no cessa. Com a mínim onze nens han mort aquest dimarts pels bombardejos de l’Exèrcit a la ciutat d’Homs (al centre) i a la regió d’Alep. Font: Reuters

El miracle número 69 de Lourdes

Danila Castelli, italiana, esposa i mare de família, va començar a patir de “greus crisis hipertensives espontànies” el 1980, als 34 anys. El 1989, durant una peregrinació a Lourdes, Danila va sortir de les piscines del santuari sentint “un extraordinari benestar”. Uns mesos més tard, la italiana va donar part de la seva curació a l’Oficina d’Constatacions Mèdiques del santuari. Van passar els anys i es va constatar que la curació era realment duradora, amb 5 reunions a l’oficina en 1989 i en 2010. Aquest any l’Oficina va concloure que “la senyora Castelli està curada, de manera total i duradora, des de la seva peregrinació a Lourdes el 1989, fa 21 anys, de la malaltia de la que patia, i això sense que tingui cap relació amb les cirurgies o els tractaments”. La seva recuperació va ser certificada com “inexplicable en l’estat actual dels coneixements científics”. Però una cosa és que la ciència reconegui que es tracta d’un fet mèdic inexplicable, i una altra diferent és que l’Església consideri que s’ha tractat d’una acció de Déu, mitjançant la intercessió de la Verge Maria. Precisament això és el que va declarar i va confirmar el passat 20 de juny el bisbe de Pavia, al nord d’Itàlia, d’on és originària la dona. Font: Religión en Libertad

La ministra de l’Interior finlandesa lamenta que els animals estiguin més protegits que els no nascuts

Päivi Räsänen, ministra de l’Interior de Finlàndia, ha causat un petit enrenou amb unes declaracions en què ha comparat l’avortament amb una “carnisseria” i ha lamentat que els animals estan ben protegits per la llei que els éssers humans no nascuts: “Els animals no poden sacrificar de manera dolorosa, però ni tan sols està permès discutir el dolorós de l’avortament “, va dir Räsänen-metge a més de líder del Partit Demòcrata Cristià-en un esdeveniment de l’Església Luterana a Kankaanpää. Va descriure l’avortament com un “tabú silenciat i una caixa de Pandora”, i ha afegit que “es temen les conseqüències d’obrir”. Va dir que l’avortament no hauria de ser permès en cap etapa de l’embaràs. “Un nen en edat de ser avortat no és un tros de teixit insensible, sinó una persona que pot sentir dolor”, va dir. Räsänen també ha lamentat que Finlàndia i Suècia són els únics països d’Europa on no se’ls permet als metges negar-se a participar en un avortament. Font: Religión en Libertad

Proposta per accelerar els processos judicials per avortament a Bolívia

Bolívia camina indefectiblement cap a l’avortament lliure. El president de la comissió de Constitució de la Cambra de Diputats, Héctor Arce, encara que va rebutjar a títol personal la despenalització de l’avortament, proposa millorar la legislació perquè els administradors de justícia s’accelerin els processos en què es permet a una dona avortar. En aquest marc va dir que quan una dona sol·licita mitjançant una ordre judicial l’avortament, aquest procediment es demora massa i en alguns casos la gestació va superar els tres mesos en què es pot practicar l’avortament, per la qual cosa s’ha de buscar mecanismes “amb procediments absolutament ràpids, expedits i reservats on es protegeixi la identitat de la víctima”. Font: Infocatólica

La despesa per alumne en els centres públics del proper curs, lluny dels concertats i privats

La despesa mitjana per alumne en un centre d’ensenyament públic serà de 1.268 euros el pròxim curs, segons un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que indica també que aquesta despesa serà de 2.386 euros per als que estudiïn en centres concertats i d’una mitjana de 5.232 euros anuals als que acudeixin a un centre escolar privat. Així, l’organització destaca la “gran diferència” de despesa que separa els que estudien en centres públics, per a qui el desemborsament mensual incloent quota escolar, menjador, extraescolars, ruta i excursions seria d’una mitjana de 109 euros al mes, i els privats , als que aquestes partides els suposen 527 euros mensuals de mitjana. Els que estudien en centres concertats, al seu torn, fan una despesa mitjana cada mes de 209 euros, segons indiquen els resultats de la investigació, que s’ha dut a terme a partir de les enquestes realitzades a un total de 1.000 famílies espanyoles. A les despeses mensuals, caldria sumar-li el cost dels llibres de text, uniformes, material escolar, despeses de matrícula associacions de pares, clubs esportius associats al centre i altres partides freqüents entre les famílies amb fills en edat escolar. Segons l’OCU, aquestes despeses poden suposar d’una partida addicional per a les famílies de 500 euros a l’any per als que estudien en centres privats o concertats i de 329 euros en el cas dels que estudien en col · legis o instituts públics. Font: Europa Press

T'interessarà ...

El més llegit