Pàgina d'inici > Noticies > L’alegria de l’amor

Acompanyar, discernir i integrar: els tres verbs del Papa davant la fragilitat

Francesc proposa, en el capítol vuitè de l’exhortació 'Amoris laetitia', una invitació a la misericòrdia en el discerniment pastoral davant situacions fràgils o complexes

El papa Francesc proposa, en el capítol vuitè de l’exhortació Amoris laetitia, una invitació a la misericòrdia en el discerniment pastoral davant situacions fràgils o complexes. I ho fa a partir de tres verbs que són la base per afrontar aquest tipus de realitats socials: “Acompanyar, discernir i integrar”. El capítol vuitè –el més tècnic i delicat de l’exhortació pastoral- presenta, doncs, la necessària graduació en la pastoral, la importància del discerniment, les normes i circumstàncies atenuants en el discerniment pastoral i allò que el Papa defineix com “la lògica de la misericòrdia pastoral”.

Una responsabilitat que cal assumir

Abans de continuar amb les seves reflexions, Francesc defineix el matrimoni cristià i admet que hi ha “altres formes d’unió que contradiuen radicalment aquest ideal, però algunes el realitzen al menys de manera parcial i anàloga”.

A partir d’aquí, el Pontífex desenvolupa els tres verbs que proposa davant les situacions de fragilitat. Pel que fa al “discerniment”, el papa Francesc adverteix que s’han d’evitar els judicis que no tinguin en compte la complexitat de cada situació particular ja que “és necessari estar atents al mode en què les persones viuen i pateixen a causa de la seva condició” (AL 296). Sobre la singularitat de cada cas, demana un “responsable discerniment personal i pastoral” ja que “el grau de responsabilitat no és igual en tots els casos” i, per tant, les conseqüències o “efectes d’una norma no necessàriament han de ser sempre els mateixos” (AL 300). Però el Papa, en aquest sentit, evita fer una norma general que abasti totes les situacions particulars perquè, precisament per això i citant sant Tomàs d’Aquino, “allò que forma part d’un discerniment pràctic davant d’una situació particular no pot ser elevat a la categoria de norma” (AL 304).

A partir d’aquí, entra en joc “l’acompanyament”. Cal comprendre les situacions excepcionals i acompanyar-les perquè, com diu el Pontífex, “avui, més important que una pastoral dels fracassos és l’esforç pastoral per consolidar els matrimonis i així prevenir les ruptures” (AL 307). El Papa desenvolupa d’una manera profunda les exigències i característiques del camí d’acompanyament en diàleg profund entre fidels i pastors. Aquest acompanyament no només el podran realitzar els ministres de l’Església sinó també “laics que visquin entregats al Senyor”.

Sobre “integrar” i tenint en compte la singularitat de cada cas, el Pontífex conclou que s’ha d’integrar tothom: “S’ha d’ajudar a cada persona a trobar la seva pròpia manera de participar en la comunitat eclesial perquè se senti objecte d’una ‘misericòrdia immerescuda, incondicional i gratuïta’” (AL 297). En aquesta línia, acull les observacions de molts Pares sinodals, i afirma que “els batejats que s’han divorciat i s’han tornat a casar civilment han de ser més integrats en la comunitat cristiana en les diferents formes possibles, evitant qualsevol ocasió d’escàndol”(AL 299). Per tant, en cap cas han de sentir-se excomunicats, ans al contrari: han de viure i madurar la fe com a membres vius de l’Església.

Misericòrdia, en tot el seu significat

“Posem tantes condicions a la misericòrdia que la buidem de sentit concret i de significació real, i aquesta és la pitjor manera de liquar l’Evangeli”. Així conclou el papa Francesc aquest capítol central de l’exhortació, en què vol convidar aquells que estan en situacions personals fràgils a viure la fe amb intensitat i, de la mateixa manera, als ministres de l’Església a escoltar i a demostrar empatia amb cada cas particular: “Convido els fidels que estan vivint situacions complexes, que s’apropin amb confiança a conversar amb els seus pastors o amb laics que visquin entregats al Senyor. No sempre trobaran en ells una confirmació de les seves pròpies idees o desitjos però segurament rebran una llum que els permeti comprendre millor allò que els succeeix i podran descobrir un camí de maduració personal. I convido als pastors a escoltar amb afecte i serenitat, amb el desig sincer d’entrar en el cor del drama de les persones i de comprendre el seu punt de vista, per ajudar-los a viure millor i a reconèixer el seu propi lloc en l’Església” (AL 312).

T'interessarà ...

El més llegit