Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

34è Congrés Internacional sobre la Cartoixa amb el cardenal Martínez Sistach

L'acte va adreçat a especialistes i a la societat en general, amb l'objectiu de valorar el ric llegat cultural, monumental i espiritual de l'única cartoixa habitada de Catalunya, i de l'Orde Cartoixà

El cardenal Martínez Sistach inaugurarà el 34è Congrés Internacional sobre la Cartoixa al Seminari Conciliar de Barcelona coincidint amb el sisè centenari de la seva fundació. La província Cartoixana de Catalunya presentarà els últims estudis i recerques científiques sobre la seva història, carisma, arquitectura, arts, literatura, musica, etc. Tindrà lloc els dies 29, 30, 31 d’octubre i 1 de novembre de 2015 a l’Aula magna del Seminari Conciliar de Barcelona.

El Congrés va adreçat a especialistes i a la societat en general, amb l’objectiu de permetre un coneixement millor i la valoració del ric llegat cultural, monumental i espiritual de l’única cartoixa habitada de Catalunya, i de l’Orde Cartoixà.

Quina és la vida dels monjos cartoixans?

L’Orde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart. Els cartoixans són un orde de vida contemplativa. Professa una austeritat extrema en la pràctica i durant tota la seva existència ha continuat en aquesta pobresa i sense caure en luxes, per la qual cosa és l’únic dels ordes antics que no ha necessitat mai una reforma observant (normalment, els altres ordes les feien per recuperar l’ideal primitiu, ja perdut).

L’objectiu d’un cartoixà és la contemplació pura, en una vida monàstica de pregària pura i continuada. Té un caràcter mig eremític, ja que els monjos viuen en comunitat però separats i en solitud, com a ermitans. Les cartoixes requereixen, doncs, una gran extensió de terreny, per permetre als monjos viure bona part del dia aïllats a les seves cel·les individuals: els àpats es fan a la cel·la. Només alguns oficis litúrgics i algunes feines es fan en comunitat. No fan apostolat fora del monestir.

Caràcter contemplatiu

La primera característica d’un monjo cartoixà és la recerca de Déu en la soledat. La soledat del cartoixà es troba en 3 nivells: la separació del món, la guarda de la cel·la, la soledat interior, o la soledat del cor.
Els monjos cartoixans guarden els vots de pobresa, castedat i obediència, a més de dos vots més: l’estabilitat al monestir i la conversió de costums, en què hom cerca un creixement de lliurament al Senyor.

Litúrgia

La litúrgia està basada en la que va escriure sant Bru, que es distingeix per la seva simplicitat i sobrietat. Aquesta litúrgia inclou molts temps de silenci, cap instrument musical, però permet el cant gregorià. Les misses dels monestirs no són obertes al públic; els familiars dels monjos poden assistir-hi dues vegades l’any. Els aspirants a monjo també hi són admesos.

T'interessarà ...

El més llegit