Pàgina d'inici > Noticies > Església de Barcelona

25 anys com a formador al Seminari

Mn. Josep Serra s'acomiada dels seminaristes i formadors en les seves noces de plata amb un acte d'homenatge

Va entrar com a formador al Seminari Conciliar de Barcelona el 1991, i ara, vint-i-cinc anys després, Mn. Josep Serra tanca aquest període per les aules. Amb motiu d’aquest 25è aniversari i per acomiadar-lo, els membres del Seminari van organitzar una celebració d’homenatge per agrair a Mn. Serra tots aquests anys de dedicació al costat dels formadors i dels seminaristes.

Comiat

Seminaristes, formadors, familiars i els més propers a MnJosep Serra van assistir a l’acte de comiat, que va començar amb la celebració de l’Eucaristia, presidida pel protagonista de l’homenatge, Mn. Serra. Mn.

A l’homilia aquest, va referir-se d’entrada a tots els presents, amb qui tants papers ha desenvolupat durant aquests anys. “He procurat ser el company més gran, l’amic, prevere, el formador que està al costat i ajuda amb respecte i sincera estimació”, va dir. Va centrar-se en la segona lectura de la missa, d’una carta de Sant Pau a Timoteu, quan diu: “No t’avergonyeixis de Crist ni de mi; el que has de sofrir… soporta-ho amb fortalesa. Tingues com a norma la doctrina sana. Se t’ha confiat un tresor valuós… Guarda’l amb la força de l’Esperit Sant”. Amb aquesta cita de l’Evangeli Mn. Serra va insistir el el tresor que suposa la fe i que “hem rebut el do de la vida i de la fe en Crist Jesús… ens cal ser agraïts i retornar a Déu servint els germans”, va dir.

En aquesta línia, Serra es va mostrar agraït per “tanta i tanta bonica resposta” de tots els presents, als quals els va demanar “no tancar-se en ells mateixos, sinó viure oberts i generosos”. En aquesta darrera homilia com a formador, va pregar expressament per als que el Senyor crida al servei Presbiteral i Diaconal.

Homenatge a l’Aula Magna

Seguidament a l’Aula Magna es van reunir tots per a la projecció d’un vídeo commemoratiu d’aquests 25 anys, fet pels formadors i seminaristes, que subratllaven els quatre pilars del que ha estat el seu mestratge: l’amor a l’Església, l’amor a la seva vocació sacerdotal, l’amor a la seva terra i a les seves muntanyes i, finalment, l’amor a la música i el cant. Un llegat ple de dedicació cap als seminaristes, que el van obsequiar amb un quadre il·lustratiu amb fotografies d’aquests anys.

Després del visionat, Mn. Serra va dirigir unes paraules a tots els presents, als quals va recordar-los els tres cops de la seva estada pel seminari. Els dos primers cops, com alumne als 11 i als 18 anys, i en tercer lloc, al costat d’un equip de rectors i formadors, i com a mestre dels joves seminaristes. “Total, trenta cinc anys, no està gens malament!” – va expressar amb satisfacció Mn. Serra. 

Com a darrer consell per als seminaristes, els va donar un decàlec de consells, a imatge dels Déu manaments:

  1. No aneu mai sols, ni us tanqueu en el vostre grupet, sensibilitat, espiritualitat; som Església, comunitat ampla i oberta, comunitat de Crist; que es noti.
  2. Doneu i demaneu ajuda, perdó, misericòrdia i estimació. No som la comunitat dels purs, sinó dels que demanen i reben la purificació del Senyor.
  3. No tingueu por, Crist Jesús està al nostre costat, i Maria la Bona Mare, i tants i tants homes i dones sants, vivents i difunts.
  4. Pregueu i doneu gràcies, la pregària és el respirar del cristià.
  5. Cada un tenim el nostre temperament i caràcter, però procurem que de la nostra persona surtin, sobretot la joia i la pau que venen del Crist Ressuscitat.
  6. No digueu mai que esteu cansats, (si és així reposeu) però és possible que qui us escolti tingui motius per estar molt més cansat i preocupat que vosaltres.
  7. Sigueu exigents amb vosaltres mateixos i tolerants amb els altres. Però alerta, el món no el salvareu vosaltres; no us neguitegeu ni bloquegeu per fets i per persones;     però ajudeu i col·laboreu amb tot l’interès i estimació.
  8. Apreneu a passar amb poc; no sigueu massa cars per als vostres grups, Parròquies i comunitats.   Això si, agraïu els que us donin.
  9. De savis i de cristians és saber rectificar, demanar perdó (si convé), i tornar a començar.
  10. A tothom vull dir amb força:   Estimeu el Seminari, als Seminaristes i als seus superiors, i ajudeu-los. I junts preguem pels pastors actuals i furs de les nostres comunitats.

“Amb cor i ànima”

“Mai hauria pensat que em cridessin per aquest ministeri”- recorda Mn. Serra, el qual expressa el privilegi per haver estat al costat dels seminaristes. Aquest va expressar en declaracions la seva alegria per haver pogut “acompanyar els seminaristes i gaudir de tota la seva força i il·lusió de fe, esperança i desig per a treballar les seves persones i les seves vides”, afegeix. Per a tot formador, assegura Mn. Serra, és essencial crear un “clima de confiança i afecte” entre els formadors i els seminaristes als quals els aconsella “no tenir por” i que s’entreguin amb “cor i ànima a Déu”.

T'interessarà ...

El més llegit