image-7b42a2c89a53169d8f5db91827e321da
Notícies » Càritas

Les vivències de l’Almeda


Els Habitatges Tutelats per a Gent Gran Almeda, inaugurats l’any 1999, compten amb 19 apartaments que ofereixen privacitat i autonomia a les persones grans acollides

image-f7b94677c763c655e028cf4972cd4983

“Em defineixo com una persona molt viva”

La Isabel és una de les residents més antigues de l’Almeda. Fa 18 anys que hi viu, i als seus 89 anys es manté molt activa. “M’estimo molt aquesta casa, des del 1999 que hi visc i no la canviaria per res del món” ens indica. A l’arribar, ens mostra les diferents parts de l’apartament. “Quan vaig venir a viure aquí l’habitació era tota blanca, semblava un hospital –explica– ara ja és una altra cosa.” El cert és que la Isabel té un apartament amb molt de “sabor” i lligat a les seves aficions, gustos i desitjos. Mostrant-nos diverses estampes de la Setmana Santa de Huelva, ens explica que és una persona molt religiosa i que mai para quieta. “Estic molt acostumada a moure’m, m’agrada fer de tot i em defineixo com una persona molt viva”. Tant és així que la Isabel agafa el Ferrocarril cada dia per anar a dinar amb la seva filla. “Ajudo la meva filla en tot allò que puc. Malgrat les meves limitacions, intento passar el temps amb les nétes i la família” explica.

En preguntar-li sobre el seu dia a dia a l’Almeda, ens explica que aquí “no depenc de ningú”. Afirma no tenir molta relació amb la resta de veïns de l’Almeda, però que la convivència és bona i que hi ha bon ambient.

A l’acomiadar-nos de la Isabel, ens mostra una planta de la fortuna. “Diuen que amb aquesta planta es guanyen diners en abundància, però per ara encara no hi ha hagut sort” diu somrient.

“Aquí estic molt bé, però els problemes de cadascú continuen”

En Marwan és Sirià. Va arribar a Barcelona amb vint anys per estudiar radiotelegrafia, i bona part de la seva vida l’ha dedicat a treballar amb la marina mercant. Malauradament, la seva vida es va estroncar quan patí un infart, cosa que comportà la incapacitat laboral. “Amb la pensió d’invalidesa no en tenia prou per viure. En moltes ocasions dormia en pensions o fins i tot al carrer”, diu. Una nit, en Marwan va anar al Cafè Just per sopar, i els voluntaris de Càritas van conèixer el seu cas. “Quan Càritas va ser coneixedora de la meva situació em va facilitar un habitatge on viure, s’han portat molt bé amb mi.”

Des d’aquell dia, en Marwan viu a l’Almeda i porta una vida tranquil·la. “Surto diàriament a donar una volta, a buscar el diari o mirar la televisió. Aquests és un lloc plàcid, ja que està allunyant dels sorolls de la ciutat”. Tot i això, en Marwan es mostra preocupat per la situació del seu fill, ja que fa un temps que no troba feina. “Aquí estic molt bé, però els problemes de cadascú continuen. La situació del meu fill és com la de molts altres joves, i crec que cal més suport del govern cap al jovent”. Malgrat tot, en Marwan afirma que “si no fos per Càritas, el país estaria molt pitjor”.

Acomiadant-nos, li preguntem sobre la seva relació amb la resta de residents de l’Almeda i ens indica que conviure amb altres persones sempre és complicat. “Els residents de l’Almeda no som una família, però agraeixo la companyia i portar la meva vida amb facilitat”, conclou.

La valoració dels professionals

Després de conèixer les històries d’alguns dels residents de l’Almeda, hem volgut parlar amb les persones de Càritas Diocesana de Barcelona que gestionen el centre.

L’Anna Falcón, treballadora social de Càritas ens explica que moltes de les persones que viuen a l’Almeda provenen de situacions d’exclusió social. “Són persones que probablement es trobarien en situació de sense llar”, afirma.

Actualment al centre hi resideixen 21 persones distribuïdes en 19 pisos, i és gestionat per tres professionals que s’encarreguen de la feina diària amb els residents.

En Juan, responsable del centre, creu que és molt important fomentar el respecte i la convivència dels residents de l’Almeda. Aquesta convivència es fomenta per mitjà d’activitats grupals com són celebrar la Castanyada, el Nadal o berenars conjunts i assemblees veïnals. Adverteix, però, que també cal posar unes normes i establir sessions grupals per resoldre els conflictes que es puguin ocasionar. “Aquí els hi podem fer un seguiment individualitzat, cosa que agraeixen molt”, ens explica. A més a més, l’Almeda es coordina amb molts organismes públics i privats que faciliten la vida als residents amb activitats com l’alfabetització digital, l’hort urbà, la dinamització cultural, etc.

En relació a la convivència dels veïns i veïnes de l’Almeda, en Juan ens indica que hi ha un bon clima entre els residents, i que en la majoria dels casos valoren molt positivament el recurs de Càritas Diocesana de Barcelona.

Preguntant sobre els perfils de persones que viuen a l’Almeda, l’Anna Falcón explica que el perfil ha anat canviant amb els anys. En un inici, les persones grans acudien a Càritas per una manca de diners, la vellesa o la solitud. Avui en dia, però, hi ha d’altres problemàtiques que els afecten com són les relacions familiars, i per això és molt important fer mediació amb els familiars de la persona. “Hi ha persones que sostenen històries i situacions molt dures i cal fer tot el que estigui a les nostres mans per millorar la seva situació”, conclou l’Anna.