image-7b42a2c89a53169d8f5db91827e321da
Notícies » Església de Barcelona

Santa Tecla il·lumina la lluita contra el tràfic de persones


Commemoració de la festa de Santa Bakhita, una dona esclava de Sudan, que va arribar a Santa per la seva feina a l’Església

Amb motiu de la festivitat de Santa Bakhita s’ha establert ja fa uns anys el dia Internacional de pregària i reflexió contra el tràfic d’éssers humans. Una Jornada promoguda per les Unions Internacionals dels Superiors Generals de Congregacions, pel Pontifici Consell per a  la pastoral dels Migrants itinerants i pel Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau

El Papa Francesc, un any més recolzat per aquestes entitats, convida a pregar per la causa. Des de l'inici del seu Pontificat, el Papa Francesc ha denunciat moltes vegades el tràfic d'éssers humans, definint-lo com «un crim contra la humanitat» i cridant a tots a enfrontar aquesta realitat.

Santa Tecla s’il·lumina

La parròquia de Santa Tecla ha estat l’escenari de l’acte per lluitar contra el tràfic de persones. El delegat de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona, Josep Maria Jubany, ha reflexionat sobre el tràfic d’éssers humans assegurant que “el món hi dona més diners que el tràfic d’armes o de drogues” també ha demanat que “s’ha de pregar perquè se li posi fi, tenint cura de les persones més febles, que sempre són l’últim eslavó d’una maquinària que l’única cosa que vol és el profit”.

La directora del programa d’adoratrius SICARcat, que treballa per atendre a totes les dones que han estat víctimes de tràfic de persones per explotació , Encarna Jordà, ha recordat la persona de Santa Josefina Bakhita, motiu pel qual s’ha organitzat l’acte: “el Papa va recomanar celebrar aquest dia com dia de pregària per totes les persones que han estat, i són, víctimes del tràfic d’éssers humans a tot el món”.

Qui era Santa Josefina Bakhita?

Bakhita significa "afortunada". És el nom que se li va posar a aquesta dona quan va ser segrestada als 9 anys mentre passejava amb una amiga per un bosc. El nom el van donar els mateixos segrestadors en veure el seu especial carisma. Bakhita, va ser venuda fins a cinc vegades, va patir tortures i humiliacions al llarg de la seva infància i adolescència fins que va arribar el cinquè patró que, per primera vegada, va tractar-la bé. Bakhita va marxar amb ell i el seu amic Augusto Michieli a Itàlia, allà va conèixer a la dona de Michieli i va passar a formar part de la nova família convertint-se en la mainadera de Minnina, la seva filla.

Conversió a la religió

Bakhita i Minnina van ingressar al noviciat de l'Institut de les Germanes de la Caritat de Venècia, conegut com a Germanes de Canossa. En aquell moment va descobrir que "Déu havia estat en el seu cor" segons esmena a la seva biografia. Allà va rebre el baptisme, la comunió i la confirmació alhora, pel Cardenal de Venècia i a partir d'aquell moment va agafar el nom cristià de Josefina Margarida Afortunada. "Sempre va ser modesta i humil, va mantenir una fe ferma al seu interior i va complir amb les seves obligacions" és una conclusió que s'extreu de la seva biografia i dels articles que tracten d'ella. Bakhita es va anar debilitant i, els seus últims anys, va acabar en una cadira de rodes, finalment, va morir el 8 de febrer de 1947 a Schio.

D'esclava a santa

Bakhita va ser santificada pel poble. El 17 de maig de 1992, Joan Pau II, la va beatificar i el 8 de febrer es va declarar dia oficial de culte. Uns anys després, l'1 d'octubre del 2000 el mateix Papa la va canonitzar, la qual cosa va implicar un gran símbol pels catòlics africans del tot necessari.